25/10/2015

SANT PERE DE ROMANÍ

Sant Pere de Romaní – Santus Petrus de Romaniar Montem Olorda entre Montem Orsa (Sant Pere Màrtir) i Madrona. Olorda arribava al riu (arenys d’Olorda: arennio de Olorda) Barcelona conquerida pels francs el 801(i hi fan torres de defensa) i Al-Mansur passa el 985. Reconstrucció. Olorda, en lloc de formar part d’un terme castral o […]

Sant Pere de Romaní – Santus Petrus de Romaniar
Montem Olorda entre Montem Orsa (Sant Pere Màrtir) i Madrona.
Olorda arribava al riu (arenys d’Olorda: arennio de Olorda)
Barcelona conquerida pels francs el 801(i hi fan torres de defensa) i Al-Mansur passa el 985.
Reconstrucció. Olorda, en lloc de formar part d’un terme castral o d’una senyoria banal seguí
formant part del pagus barceloní, depenia administrativament dels oficials comtals residents a
la capital i gaudien de les franqueses atorgades pels comtes. Olorda marcava el límit del
pagus en el Llobregat.
Al segle XI s’estructura el territori del Montem Olorda que apareix dividit en demarcacions
parroquials. Santa Creu d’Olorda apareix esmentat el 1032 en el testament d’en Gualter a
SP. El terme parroquialconfrontava amb els de Santa Eulàlia de Madrona, Sant Cebrià
d’Aiguallonga (Valldoreix), Santa Maria de Vallvidrera, San Just Desvern i Sant Joan Despí.
Aquest fet coincideix amb la sustitució de bosc per vinya i olivera, fent cereal en el pla. Els
mansum (masos) comencen a aparèixer a la 2ª meitat del s. XI, reculant la micropropietat
lliure dels 2 segles anteriors i si bé la producció continuava en mans de famílies camperoles
eren absorbits majoritàriament pel domini senyorial. Apareixen dominicatures formades a
l’entorn de velles torres de defensa per donar ingressos al comte, a l’església o a la petita
noblesa.
1001; Baldofred i Chillió fan donació de l’ermita de Sant Pere juntament amb un predi amb
cases, terres, vinyes, pastures i un columbari.
1032; És jurat, a Sant Pere, el testament de Gasaltar on es fe esment per 1ª vegada la
parròquia de SC d’O.
En el segle XIII; Bonanat (amb drets sobre la capella de SP?)concedeix, per cuidar de Sant
Pere, a Maratori i a la seva esposa Ermessendi, la capella, les almoines, peces de terra i la
font Gironella situada a la part superior de l’hort.