13/01/2017

LA IMPÒRTANCIA DE CADA OBJECTE DEL MUSEU

El descobriment i benefici sociocultural del patrimoni -no només material, sinó també immaterial, natural i cultural-  en l’expressió i connotacions de cultura material dels objectes el seu més reconegut i universal predicament. En referir-nos a la cultura material, partim del supòsit que el museu és l’encarregat de mostrar-nos els objectes que transmeten aquest tipus de […]

El descobriment i benefici sociocultural del patrimoni -no només material, sinó també immaterial, natural i cultural-  en l’expressió i connotacions de cultura material dels objectes el seu més reconegut i universal predicament.

En referir-nos a la cultura material, partim del supòsit que el museu és l’encarregat de mostrar-nos els objectes que transmeten aquest tipus de cultura, propi o aliè, actual o del passat, i responsable també de la investigació científica que ens apropi al context cultural on va néixer i es va desenvolupar aquell. És dir, el museu ha de ser l’instrument que ens faci descobrir l’objecte i ens ho present de la manera més contextualitzat i didàctic.

Per tant, la primera condició que es requereix és que l’objecte del museu tingui capacitat per a comunicar, que tingui llenguatge amb què justificar la seva condició d’exponent de significació i

testimoni d’alguna porció per petita que sigui de l’evolució cultural de la Humanitat. Una condició radicalment diferent al que passa amb els objectes no museístics, els de la vida quotidiana, que transmeten immediatament el seu nivell significatiu, el seu valor funcional o simbòlic fins i tot, pel sol fet de ser objectes ús comú. La seva comprensió resulta normalment fàcil: al conèixer la seva funcionalitat, coneixem immediatament el seu ús.

En canvi, l’objecte museístic és a dir, aquell que es troba al museu per la seva condició de enir un cert nivell i valor cultural de representativitat i significació -, ha arribat ondicionat pel factor temps (que deteriora la significació) i pel factor cultural (que ho qalifica com a entitat que transcendeix la seva pura realitat material), necessitant d’un mitjà amb el ue redescobrir el seu significació. El descobriment de la cultura material de l’objecte comporta na especial estima de les seves característiques específiques (raresa, valor estètic, qualitat científica, ignificativa antiguitat, originalitat, excepcionalitat, etc. ) I el consegüent reconeixement sociocultural.

 

 

A la mesura que coneguem el contexte cultural en què va néixer l’objecte, en aquesta mateixa mesuraes produirà la seva comunicació. Sempre apareixerà associat a altres objectes, ja que el context és en ralitat un conjut de objectes interrelacionats que comparteixen una unitat d’espai, temps i unció. En la seva relació, com o parts d’un tot unes expliquen a les altres, i també el tot.

Produeixen una mena de discurs científic convertit en missatge, el perfil connotatiu

prové del caràcter polisèmic establert quan es descobreix el significat simbòlic, el que li

permet relacionar-se amb els altres obj ectes. El obj ecte es converteix així en suport material d’un

concepte cultural.MODERNISME