25/10/2015

LES DUES BATALLES DE MOLINS DE REI A LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

La primera es va produir el 21 de desembre  de 1808. Un cop trencat el bloqueig de Barcelona (17 de desembre de 1808) per part de les tropes franceses del 7é cos d’exèrcit napoleònic dirigit pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr, aquest decidí atacar de nou les tropes espanyoles que es van reagrupar en l’anomenada línia del Llobregat, que tenia la seva ala esquerra a Pallejà, […]

MAPA DE LA BATALLA

MAPA DE LA BATALLA

TÍPIC COMBATENT CATAÀ

TÍPIC COMBATENT CATALÀ

 FLAUGIER: LA BATALLA DE MOLINS DE REI

FLAUGIER: LA BATALLA DE MOLINS DE REI

La primera es va produir el 21 de desembre  de 1808. Un cop trencat el bloqueig de Barcelona (17 de desembre de 1808) per part de les tropes franceses del 7é cos d’exèrcit napoleònic dirigit pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr, aquest decidí atacar de nou les tropes espanyoles que es van reagrupar en l’anomenada línia del Llobregat, que tenia la seva ala esquerra a Pallejà, el centre al pont de Molins o Pont de Carles III, i els turons de Sant Vicenç i l’ala dreta a Santa Coloma, mentre que també es vigilaven els guals de Sant Feliu i Sant Joan Despí.

Les tropes Espanyoles, comandades pel general Teodoro Reding, estaven compostes per uns 18.000 homes (12.000 provinents de les tropes que el Raimon Caldagués havia retirat del bloqueig de Barcelona i 6.000 supervivents de la batalla de Llinars) i molta artilleria.

Sense donar temps a que l’enemic es reorganitzes, les tropes de Laurent Gouvion Saint-Cyr es desplegaren a la riba esquerra del Llobregat, amb Molins de Rei a la seva dreta. Réding dubtà sobre l’oportunitat de retirar-se cap a l’Ordal o resistir, i perdent l’oportunitat de retirar les tropes.

Les forces espanyoles esperaven l’atac principal pel pont de Molins de Rei. L’exèrcit francès simulà un atac per aquest punt però creuà el Llobregat pel gual de Sant Feliu amb la divisió de Domenico Pino i pel de Sant Joan Despí amb la divisió de Joseph Souham. La brigada Fontaine de la divisió Pino prengué posicions a les altures del Llor (a Sant Boi) i Santa Coloma.

El flanc esquerre i la rereguarda espanyola es trobà desbordat i els intents que es feren per variar el front cap al sud foren inútils. Donant la batalla perduda, davant del perill de veure tallada la ruta de retirada cap a Tarragona, els espanyols fugiren per l’únic camí possible, Corbera de Llobregat. A les 10 del matí arriba el General Joan Miquel de Vives i Feliu, que es veu envoltat per la desbandada general. Les tropes franceses persegueixen als espanyols durant 15 hores. La divisió de Joseph Chabran pel camí d’Igualada fins a Martorell, i la de Louis François Jean Chabot fins a Sant Sadurní d’Anoia mentre la resta del 7è exèrcit es dirigia en direcció a Tarragona. Saint-Cyr estableix el quarter general a Vilafranca del Penedès mentre Souham arriba fins al Vendrell i la divisió Pino fins a Sitges i Vilanova.

Els francesos capturen 1.200 presoners entre ells el general Comte de Caldagués, els coronels Silva, Desvalls i Donavan. Es perden 50 peces d’artilleria i a Vilafranca del Penedès foren presses grans quantitats d’armes i munició. Aquesta derrota junt amb la que acabava de succeir a Cardedeu va produir forts aldarulls a Lleida i Tarragona. A Tarragona els amotinats exigeixen i obtenen la destitució del general Vives del comandament de l’exèrcit del Principat. El General Réding el substitueix i inicia la reorganització de les forces a Tarragona.

 

 

Després de la derrota de desembre de 1808, la divisió de Joseph Chabran  seguí pel camí d’Igualada fins a Martorell, i la de Louis François Jean Chabot fins a Sant Sadurní d’Anoia mentre la resta del 7è exèrcit es dirigia en direcció a Tarragona. Saint-Cyr estableix el quarter general a Vilafranca del Penedès mentre Souham arriba fins al Vendrell i la divisió Pino fins a Sitges i Vilanova.

El general Desveaux, amb 800 homes continuà fins al Monestir de Montserrat, que prengueren, però foren perseguits pel sometent, destruint el destacament francès.[

Aprofitant l’absència de l’exèrcit francès, el març de 1809, els sometents intentaren bloquejar Barcelona de nou.  El general Desveaux sortí de Barcelona el 5 de març amb infanteria, 100 cuirassers  a cavall, i dos canons de 12 i dos obusos, en direcció a Molins de Rei, on els sometents i miquelets bloquejaven el pont de Carles III i estaven apostats a l’Ordal, dispersant-los.

Els sometents comandats per Joan Clarós i Preses,[ajudats per una flota anglesa que bloquejava el port, es van reunir la nit del 7 de març al Pla de Barcelona per atacar-la però el gruix del sometent, que havia de creuar el  Besòs  es trobaren amb una riuada provocada per una tempesta i els fou impossible la maniobra, mentre Clarós era perseguit pels francesos.